Xerrada de la Vicki Bernadet a la Escola La Maquinista, 9 d’octubre de 2023.

El passat 9 d’octubre va visitar la nostra escola la Vicki Bernadet, Presidenta de la Fundació Vicki Bernadet, per parlar sobre la prevenció dels abusos infantils. La Fundació és una entitat que treballa des del 1997 en l’atenció, prevenció, formació i sensibilització de l’abús sexual infantil.

L’abril d’enguany, la Generalitat de Catalunya va atorgar la Creu de Sant Jordi a la Vicki Bernadet, per la seva gran lluita contra l’abús sexual a menors. Supervivent d’abús infantil, la Vicki va ser pionera a evidenciar aquesta gran xacra social i a emprendre un gran treball, des del món associatiu, per treure a la llum els abusos i ajudar a prevenir-los. El seu projecte busca proporcionar ajut a les víctimes supervivents perquè es puguin sentir acompanyades i escoltades, i per evitar que pateixin el rebuig social, la incomprensió i la solitud.

La xerrada, a la que vam assistir més de 40 pares i mares de l’Escola, va estar carregada d’emotivitat i d’informació pràctica sobre com prevenir els abusos sexuals als infants i, en cas de detectar-los, com demanar ajuda. 

Us apuntem algunes de les qüestions que es van parlar durant la xerrada:

• Estudis realitzats a Espanya i a altres països de la Unió Europea, Estats Units i Canadà estimen que un 23-25% de les nenes i un 10-15% dels nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys. 
• El 85% dels abusadors es troben en un entorn familiar o gent de confiança.
• El 60% dels abusos no es revelen (les criatures se senten més “segures” callant que parlant). Si es revelen, el 90% ho fa a l’edat adulta, havent d’enfrontar-se la víctima a dues realitats: la reacció de l’entorn familiar i la inexistència de recursos especialitzats on acudir per trobar ajuda.
• No hi ha abusos “grans” o “petits”. La gravetat de l’abús no la marca el fet en sí, sinó com el viu la criatura.
• La detecció precoç de l’abús, la sol·licitud d’ajuda/acompanyament professional i una bona intervenció terapèutica són aspectes clau per reduir l’impacte traumàtic de l’abús.
• Els pares i les mares hem de ser conscients que aquesta xacra existeix. El no voler-ho reconèixer provoca una manca de protecció dels infants.
• Com fer prevenció de l’abús infantil?
  • Explicar a les criatures quins són els seus drets (Drets dels infants, Unicef 1989), posant el focus sobre el dret a la intimitat, dret al propi cos i dret a ser escoltat. 

Aquests drets no només s’han d’explicar, sinó que s’han d’integrar a la vida dels infants. Els nens i les nenes han de saber que si alguna persona no respecta els seus drets o si els fan sentirt malament, han de buscar una persona adulta de confiança i explicar-l’hi.

Respondre de seguida a aquest “malestar” de l’infant per part de la persona adulta, pot evitar que una “mala experiència” esdevingui un trauma per al nen o nena.

Sobre el dret a la intimitat/ dret al propi cos. És iImportant no incórrer en contradiccions. Respectar en tot moment com vol protegir la seva intimitat l’infant. No obligar-los a fer coses que els faci sentir incòmodes (a les nenes, per exemple, obligar a que no portin la part de dalt del biquini a la platja, si elles se senten incòmodes; obligar-los a emprovar-se roba nova o a canviar-se a un lloc on els pot veure algú, si això no els agrada…). Tot el cos és íntim (no només les parts íntimes!). 

Sobre els petons. No s’ha d’obligar als infants a fer petons si no ho volen! La gestió del petó és considerada com una de les millors eines de prevenció de l’abús infantil.

• Educar en la confiança, en la comunicació i en la gestió d’emocions. 

Els nens i nenes han de saber reconèixer les seves emocions (i els pares i les mares, també!). “Com estàs? Com et sents? Com t’has sentit aquests dies?” 

La família ha de construir una xarxa de comunicació estable, consolidada, perquè els infants puguin expressar el que pensen i senten.

Sobre els secrets. Explicar als infants que els secrets, per se, no són dolents. Són bons si estàs emocionat/da, content/a. Si fan sentir angoixa, por, o els fan sentir malament… no estan bé, són secrets “dolents”. Els secrets dolents s’han d’explicar a persona adulta de confiança, perquè això no és un secret, sinó un problema. 

• Com saber si el nen o la nena pateix abusos i com actuar?
  • Indicadors més fiables “no reconec al meu fill / a la meva filla”): 
    • Canvi d’actitud, caràcter o conducta en un espai curt de temps.
    • Li deixa d’agradar una activitat que li agradava molt, en un espai molt curt de temps.
  • En la llista imaginària de possibles causes, els pares i les mares han de contemplar la possibilitat de l’abús sexual.
  • Pot no funcionar preguntar-los directament (“Et passa alguna cosa? Estem preocupats”), perquè no vol/pot explicar-ho. 
  • Quan es detecta un canvi evident de caràcter o conducta, els pares i mares han d’actuar, no poden esperar, ja que s’incrementa el patiment de l’infant, i poden aparèixer la dissociació i la resiliència per sobreviure:
    • Recaptar informació diària i apuntar totes les activitats que fa i com és la seva actitud quan les fa, per identificar els dies/hores concrets on pateix més (“on va aquests dies, què fa?”).
    • Demanar ajuda/assessorament a l’Escola, terapeutes, pediatra, Fundació Vicki Bernadet o d’altres fundacions.

Acabem amb alguns enllaços d’utilitat:.

Drets dels infants. Convención de los Derechos del niño (Unicef, 1989).

Cuento: ni un besito a la fuerza (Marian Mebes, 1994).

Guía para prevenir, detectar y actuar ante el abuso sexual contra niños, niñas y adolescentes (Fundación Márgenes y Vínculos. Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar social).

TED talk de la Vicki Bernadet: La confiança educada (2016).